diumenge, 8 de juliol del 2012

Agramunt - Lleida

Totes les rutes en 4x4 han de ser per la muntanya... Doncs no. Les nostres contrades ofereixen algun alicient més, que no es troba a la muntanya i que també pot servir d'excusa per viatjar pels nostres camins.
En aquest cas agafo el cotxe, previa planificació d'una ruteta que unirà Agramunt amb la capital de la província.
Alicients en el nostre entorn es troben amb facilitat, i aquest cop ha estat l'Estany d'Ivars, al costat de la població del mateix nom.
La nostra ruta discorre per la serra d'Almenara fins arribar a Castellserà i llavors pren direcció sud fins a l'estany. Una mica més a l'oest seguim el canal que ens durà fins un lloc magnífic, passat Els Alamús, on recomano planificar-hi un pic-nic per que l'ombradiu i el soroll d'aigua són constants i molt agradables.

Aquesta ruta no te fotos, per això que no m'allargo més i us la recomano per passejar, sense cap tipus de dificultat amb un parell de parades a contemplar aus i fauna diversa i de pic-nic, pràcticament a la vora de Lleida, però una Lleida desconeguda

Una salutació

diumenge, 1 de juliol del 2012

Valls de Cabós


La ruta d'avui s'ha tractat de portar a sis quatreros espatllats (com algun d'ells s'auto-defineix) des de la bonica vila de Tàrrega fins a Noves de Segre, passat Organyà, a les Valls d'Aguilar.


La ruta programada els ha començat a Tàrrega i hem coincidit una mica més amunt de Ponts per seguir ruta direcció nord.



Tot el camí ha estat de pols i pedres fins aquest punt, un fart de pols (que, per altra banda, ens ha acompanyat tot el dia).


Però, com a mínim, entre Ponts i Bóixols, recorrent les primeres serres que ens endinsen en el pre-pirineu ens hem vist acollits per l'ombra d'un bosc de pins i un rierol que ha fet més amè acabar la primera meitat de la ruta.


Arribats a la carena entre Isona i Coll de Nargó hem recorregut un bocí de carretera per arribar a Bóixols on la parada obligatòria és refrescar-se a la font. Aquesta, però, avui tenia aigua "normal", quan ens te acostumats a aigua gelada degut (imagino) a l'onada de calor. 


Aquí mateix i després d'un bocí més de carretera enfilem camí amunt direcció nord cap a la zona més oriental de la Serra del Boumort. L'objectiu és arribar a travessar la "serra del Tallat" per arribar a les Valls d'Aguilar, fins a Noves de Segre i a mig camí de Gramós, acabar la ruta al campament del Grup Escolta el CAU de Tàrrega.


El camí es complica, per que la serra del Boumort és molt pedregosa, i el tomb és considerable per que la orografia del terreny és senzillament terrible, unes serres tallades plenes de penya-segats enfronten els camins a rutes molt incòmodes i a llargs rodejos per arribar a punts relativament propers al mapa.



El camí pren direcció nord-oest cap a la Serra del Boumort i comença a pujar fins els 1600m per travessar una primera carena. Després s'ha de tombar direcció est per l'altra vessant de la serralada per travessar la Serra del Tallat per un únic camí que hi ha entre les valls de Cabós i d'Aguilar però....



Una barrera sense motiu i una prohibició sense cap sentit trunquen el nostre viatge. Es una mica molest planificar aquest viatge per zones que no estan prohibides, passar sempre per camins amples (molt poca ruta "estranya") i trobar-te una barrera sense cap motiu en l'ÚNIC camí que travessa la Serra del Tallat per unir les valls de Cabós i d'Aguilar.



Això només deixa la possibilitat d'anar pràcticament fins a Pobla de Segur per creuar més al nord o d'intentar fer el mateix per Organyà, que, degut al nostre destí, agafem.




En aquest punt ja hem arribat als 1760m d'alçada, i baixem 1000m en un caminet fins a Cabós, on després de l'esforç, d'una ruta tant divertida i la petita decepció de la barrera, decideixo tancar el track que realment acabarà baixant fins Organyà, prenent la carretera d'Andorra fins el trencant cap a Noves de Segre i finalment, direcció Gramós, on trobarem el campament.



Resum: una ruta impressionant, per lo llarga, per la varietat de paisatges, pel bosc, per un prepirineu molt desconegut per culpa d'una orografia molt difícil, però amb uns pobles, uns paisatges i una gent fora de sèrie.

Comentari pel Magí del "Restaurant Magí" de Cabós: Caragols i Xai excel·ll·lents! Vem dinar com uns valents.



Marc, Carles, Miquel, Pere, Josep, Marina: moltes gràcies. La ruta ha estat un plaer, i en les dificultats, érem un. Ha estat una experiència molt positiva que hem de repetir ben aviat.


Una salutació a tothom.

dilluns, 4 de juny del 2012

Cercant una nova ruta: Noves de Segre - Tàrrega

Un company em va preguntar si coneixia alguna ruta que anés de Tàrrega fins a Noves de Segre, una mica més amunt d'Organyà. La meva resposta fou negativa, però li vaig proposar de buscar-ne una.

Google Earth, camins i caminets i es prepara una possible via, però s'ha de provar, ja que el Google no és actual i hi han fotos de satèl·lit que tenen 4 i 5 anys. Els conreus canvien, els camins s'abandonen i alguns es tallen.

Un punt conflictiu de la ruta preparada estava en el pas que creuava la Serra del Tallat, tot arribant a les Valls d'Aguilar, on em vaig "inventar" un pas...

Be, conclourem aquesta entrada premonitòria dient que La Serra del Tallat no es pot "tallar" per enlloc, ja que és una paret natural que uneix Organyà amb Pobla de Segur... ni més ni menys... Pel Boumort es pot fer alguna cosa... però poca

Us ho explico millor a la nit.
Una salutació

dimarts, 1 de maig del 2012

La Ruta dels Castells

La zona d'Agramunt està poblada de "pedres": els castells.

Les Rutes dels Castells ja fa temps que estan a la nostra disposició, però aquest no és el motiu d'aquesta entrada. La cita d'avui serveix per presentar la primera ruta creada sobre l'ordinador i recorreguda sobre el terreny per poder oferir-la a través del a pàgina Wikiloc


Aquesta ruta està pensada per començar a oferir als possibles visitants uns cosells per recórrer el nostre territori, ja siguin aficionats a les excursions pel camp en bicicleta, a peu o, en el nostres cas, en vehicle tot terreny.

La Ruta comença a Agramunt, a la zona del polígon industrial, prenent el camí vell de Puigverd d'Agramunt, per una via nova creada per la concentració parcelària del canal Segarra-Garrigues.

La ruta visita Castellnou d'Ossó on podem visitar les restes d'una torre de guaita construïda en temps de l'ocupació musulmana, erigida sobre una antiquíssima torre romana que desgraciadament només coneixen els habitants del poble.

Seguim el nostre camí i recorrem una àrea molt propera al Canal Segarra-Garrigues, i si prenem compte podrem veure una de les enormes basses de compensació que s'estan construint a lo llarg de tot el recorregut d'aquesta canalització.

La següent parada ja és Florejachs: població  molt reconeguda pel seu castell i per una fira medieval que s'hi organitza anualment. 

Seguidament, sortint del poble, a l'esquerra, prenent un camí rural molt ben asfaltat arribem al Castell de les Sitges. Curiosament aquesta serà una anècdota de la ruta que estic explicant, doncs quan vaig passar pel castell vaig veure obert, i en entrar a interessar-me em vaig trobar a la mateixa propietària, que estava ultimant els preparatius de la propera obertura de temporada, el cap de setmana següent. L'atenció va ser excel·lent, la predisposició total i l'intercanvi de telèfons i contactes, així com el positiu comentari que faig, són mínim detall per part meva per correspondre l'amabilitat i el servei que se'm va oferir. Utilitzarem aquest contacte en el futur si o si, pel lloc, per l'amabilitat i per donar a conéixer un territori i uns monuments encara desconeguts per molts.

Seguim passant per Massoteres fins arribar a Vicfred, on també se'ns obren les portes del seu castell, una mena de casa per la que hi van circular insignes personalitats.

La ruta segueix passant per Viver de Segarra, on podrem visitar la seva església, i Sant Ramon, on podrem visitar el seu monestir.

El Castell d'Alta-Riba, en runes, está pasats uns quants kilòmetres, tot i que nosaltres el vam trobar tancat per obres. No tinc ni idea de què deuen voler reformar.

Passem per Santa Fe de Segarra, on també hi ha un castell, per acabar agafant la carretera direcció est fins a la població de Gàver, on hi ha el naixement del riu que dona nom a la Vall del Sió. Aquest riu travessa les comarques de la Segarra, l'Urgell i la Noguera per acabar essent afluent del Segre. Se n'otorga la capitalitat natural a Agramunt, però aquest tràmit no ha estat mai reconegut.

Retornarem per la mateixa carretera per agafar el camí que ens pujarà fins a Montfalcó Murallat. Un poblat medieval conservat tal qual, amb una casa d'allotjament rural al seu interior, on, amb una mica d'imaginació, podrem sentir com es devia viure d'antubi, a part de fer unes fotos precioses.


Baixarem per la carretera en direcció a les Oluges i, un cop passades i per un camí rural asfaltat arribarem a Malgrat. Aquest és un poble que no t'esperes, amb un castell que tampoc no t'esperes. Aturada obligatòria per descansar una estona i contemplar el paisatge.

Reprenem ruta direcció La Prenyanosa, passarem al costat d'Hostafrancs i Concabella i ens aturarem per veure dues petites meravelles. Una es una ermiteta anomenada de Sant Vicens de Concabella i l'altra, el Castell-Molí de Ratera. És una vergonya que els habitants de les rodalies, entre els quals m'hi incloc, no coneguem aquesta edificació d'orígen romànic adaptat a les necessitats dels temps. Parada obligatòria, evidentment.

Seguint per la carretera direcció Pallargues, passarem al costat de Vilagrasseta, una troballa originada per la construcció del Canal Segarra-Garrigues on es van destapar uns sepulcres excavats en roca viva que es creuen prehistòrics.

Passarem per Pallargues, Renant, per radere Puigverd d'Agramunt per acabar a la mateixa vila d'on vam sortir, i si seguiu el track fins el final, us portarà per l'Esglèsia de Santa Maria d'Agramunt, la Plaça amb el monument a l'11 de Setembre i fins a la Plaça del Pou, on hi ha l'oficina d'informació turística.

Es un primer track, i espero que n'hi hagi més, per que la nostra terra està plena de petites i humils meravelles que val la pena descobrir per evitar que es perdin en el record dels nostres avis.

Una salutació a tothom
Miquel


Referències:
Fotos Panoramio: Flickr
Informació extra extreta de Wikipedia, pot contenir errors o inexactituds, però acostuma a ser força fidel

dimecres, 18 d’abril del 2012

Solsona: aillada al pre-pirineu?

La primera entrada a aquest bloc de viatges "propers" la vull dedicar a un indret que admiro i desconec de la mateixa manera: Solsona


Solsona és un municipi i ciutat de la comarca del Solsonès, a la província de Lleida. És la capital de la comarca, i des de l'any 1594 ostenta el títol de ciutat.
Aquesta zona és la que vam començar a descobrir amb aquesta ruta. Un dels viatges que es repetirà ben aviat.



El recorregut comença a Agramunt, seguint una ruta descarregada del Wikiloc. que ens aproparà a Solsona passant per algun troç de camí prop de guissona fins a Biosca i seguim per pistes fins a l'Hostal Nou. Allà agafem la carretera fins a Solsona i prenem el desviament per la C25 fins un trencant en direcció al Pla de Busa.
Després dalt del propi pla, reculem per la mateixa carretera fins agafar una pista forestal una mica enrevessada que ens deixarà al costat de l'aigua de la Llosa del Cavall. Viatjarem fins a Sant Llorens de Morunys. D'aquí agafarem una pista molt complicada fins al Coll de Jou.
D'aquí carreteretes secundàries fins a Agramunt.


Per ser la primera pista farem aquest comentari ràpid només per deixar clar que la ruta és pràcticament tota per asfalt. Només tenim remarcables la pista forestal que baixa del pla de Busa fins a la Llosa del cavall que pot ser complicadeta si està enfangat i la pujada passat Sant Llorenç de Morunys que és traidora i molt rocosa, fins al punt de necessitar reductora.


Una salutació a tothom
Miquel


Referències:
Ruta Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2724650
Album de fotografies: flickr
Informació extreta de Wikipedia